BAIXA EDAT MITJANA -

LA CORONA D'ARAGÓ

 

1-. L'expansionisme de la Corona d'Aragó segles XIII a XV

Causes

A partir del segle XIII la Corona d'Aragó va iniciar un procés d'expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani. Inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor, que conquerí Mallorca i València als musulmans. Els descendents de Jaume, en un llarg període de temps, van arribar a estendre els territoris catalano-aragonesos fins a la zona de l'actual Grècia.

Aquest expansionisme es va donar per un seguit de causes:

Per tot això la Corona d'Aragó va iniciar un seguit de campanyes militars, acompanyades del suport econòmic i polític de la burgesia i també amb el recolzament de les nobleses catalana i aragonesa. Moltes d'aquestes conquestes anaven seguides de repoblacions amb colons catalans i aragonesos, fet que explica perquè avui en dia trobem la llengua catalana més enllà dels territoris peninsulars, com Balears o també l'Alguer, una petita part de l'illa de Sardenya.

 

Expansió

Jaume I el Conqueridor (*)

(1208 – 1213- 1276 Fill de Pere II el catòlic)

  • Mallorca i Balears (1229-1235)
    • Conquerides als musulmans (excepte Menorca, que quedà controlada però no incorporada al regne). Aquest era un objectiu comercial dels mercaders catalans, les terres van ser repoblades per catalans de l'Empordà (d'aquí la seva parla actual), i la majoria de musulmans locals van morir o van fugir.

  • València (1238)
    • La va conquerir als musulmans, bàsicament voluntat de la noblesa aragonesa que volia augmentar les seves terres, i també l'església, en el marc de la reconquesta cristiana. La costa va ser ocupada per catalans, i l'interior per gent d'Aragó. Molts musulmans, sobretot nobles, es van quedar com a vassalls dels catalans i aragonesos, fet que va provocar diferents revoltes en els anys que seguiren a la conquesta.

 
Pere III el Gran

(1240 – 1276 – 1285 fill de Jaume I)

Jaume II el Just

(1267 1297 – 1327 Fill de Pere III el Gran)

Alfons IV el Benigne

(1299 – 1327 – 1336 Fill de Jaume II el Just)

Pere IV el Cerimoniós

(1319 – 1336 – 1387 Fill d'Alfons IV el Benigne)

Alfons V el Magnànim

(1396 – 1416 – 1458 Besnét de Pere IV el Cerimoniós)

 

Expansió territorial de la Corona d'Aragó al segle XV

 

Els Almogàvers

"Aquestes gents que tenen el nom d'Almogàvers són gent que viuen només de les armes, no viuen en pobles ni en ciutats sinó en muntanyes i en boscos, i guerregen sovint amb els sarraïns, i entren dins terres sarraïnes saquejant-les i robant els seus béns (...), d'això viuen. A vegades, si cal, passen dos dies sense menjar, i si cal mengen les herbes del camp. No porten més d'una gonella (*) o una camisa, sigui estiu o sigui hivern, i a les cames porten una calça de cuir (...). Porten casc, llança, i dos dards, i un sarró de cuir on porten els menjars. Són molt forts i molt lleugers (...)"

(*)Peça de roba
Adaptació per a la comprensió. Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX.

Gran companyia catalana formada per almogàvers liderada per roger de Flor

"Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de l'Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (...). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los..."

Thomas Magister s. XIV
http://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_Catalana_d%27Orient

 

Conseqüències de l'expansió de la Corona d'Aragó

Rutes comercials i consolats de mar de la Corona d'Aragó a Europa

 

2-. INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA CATALUNYA MEDIEVAL

Antecedents:

1-. Assamblees de Pau i Treva davant els abusos senyorials creades per l'Abat Oliva.

2-. Després de la mort de Pere el Catòlic i per redreçar la situació amb la noblesa, el rei Jaume I convocarà assamblees amb els diferents estaments socials (noblesa, alta burgesia i església). No tenien caràcter legislatiu, només representatiu, però s'entenen com els orígens de les Corts Catalanes.

Institucions de govern: Composició i funcions

 

Conseqüències:

1-. El sistema polític que s'inicia amb les Corts, instaurarà un model polític basat en el PACTISME (pactes entre els tres estaments i el Rei).

2-. Amb el temps, la Generalitat es va convertir en un govern paral·lel al Rei, amb molta força política, militar i econòmica.

Consell de Cent, les Corts, i la Generalitat, seran abolides el 1714 amb Felip V i els Decrets de Nova Planta.

 

Les Corts

"Una vegada l'any, (...), nos e los successors nostres celebrem dins Catalunya general Cort als catalans, en la qual amb els nostres prelats, religiosos, barons, cavallers, ciutadans i homes de vila, tractem del bon estament i reformació de la terra (...)".

"Volem, estatuïm i ordenem que si nos i els nostres successors, volen fer alguna llei o estatut a Catalunya, hauran d'obtenir el consentiment dels prelats, els barons, els cavallers i dels ciutadans de Catalunya (...)".

Fragment de les Corts de Pere el Gran, celebrades a Barcelona el 1283 (adaptació)

 

ANNEXOS

Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor ha estat segurament el rei més important de la Corona d'Aragó, no només per les seves grans conquestes, sinó també per la seva religiositat, la seva longevitat, gairebé 70 anys, i "el llibre dels feyts", la crònica de la seva vida que ell mateix va dictar.
Com a rei llegendari, la seva llegenda comença abans del naixement: el seu pare, Pere el catòlic, molt interessat per les dones, no tenia cap tipus d'interès per la seva, Maria de Montpeller. La cort que envoltava el rei, veient la necessitat d'un hereu, va ordir un pla, juntament amb la dona del rei per tal que aquesta es quedés embarassada de Pere. Amb la cambra a les fosques li van fer creure al rei que tenia una amant esperant-lo al seu jaç quan en realitat la dona que l'esperava era la seva pròpia muller. Fins i tot, per tal de deixar constància que l'acte consumat era entre marit i muller, fora de la cambra hi havia notaris donant fe. D'aquesta unió, de dubtosa veracitat, en va néixer l'infant Jaume.

Amb només tres anys, l'infant Jaume va ser entregat a Simó de Montfort, rival de Pere a la batalla de Muret, per casar-lo amb la filla del comte i aconseguir així una treva en el conflicte a Occitània. Poc temps després de la derrota de Muret, i a petició de la mare de l'infant i del Papa de Roma, Simó de Montfort va entregar el nen als cavallers templers, que l'acolliren al castell de Montsó on l'instruïren com a rei. El seu principal mestre va ser Guillem de Mont-Rodon.
Als nou anys , després de la regència del seu oncle, va iniciar el seu regnat. Amb molta habilitat, i seguint els consells dels templers, va aconseguí pacificar la Corona, un territori convuls producte del buit de poder i dels aixecaments de la noblesa.
El 1221 es casà amb la filla del rei Alfons VIII de Castellà, matrimoni del qual en naixé un hereu que no arribà a regnar, Alfons d'Aragó. En segones núpcies es casà amb Violant d'Hongria, amb la qual tingueren 8 fills, la majoria d'ells morts abans el mateix rei.
Per tal d'evitar-se enfrontaments amb Castella, el 1244 va firmar el tractat d'Almirra (o Almizra), pel qual s'establia el límit entre els territoris del regne de València i els territoris de Castella de forma pacífica. A l'hora, el tracte va inclourà la fusió de llinatges catalans i castellans, ja l'infant Alfons de Castella va contraure matrimoni amb la filla gran de Jaume i, violant d'Aragó.

Al 1258 signà amb el rei francès el tractat de Corbeil, pel qual Jaume i els catalans renunciaven a les terres d'Occitània (excepte part del Rosselló i Montpeller), i el rei francès renunciava qualsevol tipus de dret de conquesta sobre els territoris dels comtats catalans i en reconeixia així la seva independència.
El 1276, quan es volia retirar com a monjo al monestir de Poblet, morí. Malgrat els seus testaments inicials repartien els territoris entre els seus fills, al moment de la seva mort només els infants Pere i Jaume continuaven vius. A Pere, Pere III el gran, li concedí els regnes d'Aragó, valència i els comtats catalans, i a Jaume li deixà els territoris del regne de Mallorca, i el comtat de Rosselló.

Links utilitzats

Torna