LA GRÈCIA ANTIGA

Geografia

Origens

Aracaica

Clàssica

Hel·lenística

Religió

Art

 

 

Vídeo de l'antiga Grècia

GEOGRAFIA

Descarrega't aquest mapa d'Europa, i utilitzant el Paint, tal i com vam fer amb la webquest d'Egipte, pinta la zona on es trobava l'Antiga Grècia.

Descarrega't aquest mapa de Grècia. Utilitzant el Paint, situa-hi les següents polis gregues:

 

Atenes, Focea, Esparta, Tebes, Cnossos (Creta), Corint, Olimpia i Troia.

 

Torna a descarregar el mateix mapa i situa-hi les següents regions, illes i Mars:

 

Creta, Rodes, Àsia Menor, Ítaca, Macedònia, Messènia, Lesbos, Delos, Samos, Àtica, Lacònia, Àsia Menor i Tessàlia. Mar Egeu, Mar Jònic i Mont Olimp.

 

ORIGENS DE LA CIVILITZACIÓ GREGA: Civilització minoica (Creta) i civilització Micènica

 

El mite del minotaure (civilització minoica)

La historia del Minotaure es remonta a anys abans de l'existència d'aquest ésser mig brau mig humà:
Europa una bella princesa de les costes fenícies de la ciutat del Tir es va trobar un enorme brau blanc que rondava per la platja. Europa, emocionada per la bellesa del brau, no es va poder resistir a jugar una estona amb ell. En agafar confiança, va decidir muntar sobre el brau, en el precís moment que aquest es llançà mar endins.
El brau la va portar fins a Creta, i allà va mostrar qui era realment, el déu Zeus, que s'havia enamorat de la princesa i l'havia captivat transformant-se en un brau. Tot seguit Zeus es va unir a la princesa, i d'aquesta unió en nasqueren tres fills, Minos, Radamantis i Sarpedó. Després del naixement, Europa es va casar amb el rei de Creta, que decidí adoptar com a seus els tres fills d'Europa.
A la mort del rei, Minos es va convertir en el rei de Creta, no sense l'oposició dels germans, que també volien compartir amb ell el regne. Minos volia demostrar que ell era l'escollit pels Déus, i va demanar al Déu Posidó que demostrés a la resta com n'era de favori. Posidó va fer sortir del mar un brau blanc tant espectacular com el que havia encarnat Zeus en el rapte d'Europa. Minos, en senyal d'agraïment , s'havia compromès a sacrificar el brau en honor dels déus, però quan es va adonar que el brau era tant fabulós, va pensar que no calia i que el podria utilitzar per a fer-lo tenir descendència i millorar el seus ramats.
Aquest acte de Minos, molt freqüent en els humans que apareixen en la mitologia grega, es coneix com hybris, la desmesura o l'acte de soberbia quan un intenta igualar-se als déus tot desobeïnt les seves ordres o no complint les promeses.
Aquí és on comença pròpiament el mite del Minotaure, ja que aquesta hybris que havia comès Minos, tal i com acostumava a passar, havia de ser castigada. En aquest cas van decidir actuar sobre la dona de Minos, Pasifae, tot fent que aquesta s'enamorés del brau que no havia estat sacrificat.
Pasifae, boja d'amor per l'animal, va acudir a Dèdal, famós i hàbil arquitecte atenenc, per a que li construís una armadura en forma de vaca per poder enganyar l'animal i unir-se a ell. Pasifae es va ficar dins de l'armadura, i va aconseguir el seu propòsit. D'aquesta unió en va néixer el Minotaure, un ésser amb cos humà i cap de brau.
Minos avergonyit per l'animal i per les seves banyes, va ordenar a Dèdal, en gran part culpable del fet, que construís un laberint per deixar-hi la bèstia i que no en pogués sortir mai. No obstant això, el Minotaure necessitava nodrir-se de carn humana, i Minos, que no volia sacrificar cretencs, va decidir enviar víctimes de la ciutat d'Atenes, subordinada en aquell moment a Creta. A Atenes li pertocava enviar cada nou anys set joves i set donzelles per a introduir-los al laberint i servir d'aliment al Minotaure.
En una d'aquestes remeses d'atenencs s'hi va oferir de voluntari Teseu, fill del rei d'Atenes. En arribar a Creta, Teseu va captivar a la filla de Minos, Ariadna, que es va enamorar del jove atenenc. Ariadna, per tal de salvar la vida de Teseu, li va donar un fil de llana, que Teseu havia de lligar a l'entrada del laberint per tal de poder-ne trobar després la sortida. Teseu, aconseguí matar al Minotaure i trobar la sortida gràcies al fil de llana.

Sistemes d'escriptura de Creta i Micenes

Sistemes d'escriptura durant l'etapa minoica: Jeroglífica, Lineal A, i Lineal B. Els dos primers no han estat desxifrats encara. El lineal A va ser el sistema d'escriptura dels cretencs. El lineal B, en el qual hi ha molts dels símbols del lineal A, sembla que va ser usat pels micènics, que també hi van introduir símbols nous. En principi el lineal B no va tenir cap relació amb l'alfabet grec posterior, en gran part pel gran forat negre que suposà els gairebé tres-cents anys de l'època obscura.

Lineal A

 

La guerra de Troia: mite i/o realitat

El mite

Paris, príncep de Troia, a qui Afrodita havia concedit l'amor de la dona més bonica de la terra, Helena d'Esparta, es va desplaçar en visita diplomàtica a la ciutat d'Esparta juntament amb el seu germà Héctor. Allí, va trobar-se amb Helena, que en aquell moment estava casada amb Menelau, rei d'Esparta i germà d'Agamèmnon, rei d'Argos.
Paris, que comptava amb el favor d'Afrodita, va aconseguir seduir a Helena, i amb el seu consentiment o no, se la va endur cap a la seva ciutat d'origen, Troia, a les costes de l'Àsia menor.
Agamèmnon, un dels reis aqueus (grecs) més poderosos, va convocar la millor armada grega entre les ciutats de Grècia per tal de venjar l'ultratge que havia patit el seu germà Menelau. Entre els convocats il·lustres i havia Odisseu (Ulisses) i Aquil·les, semidéu que l'oracle de Calcant havia predit que la seva presència era necessària a Troia per tal que els aqueus aconseguissin la victòria.
Després de deu anys de setge, molts enfrontaments i morts davant la ciutat, els grecs van ordir un pla per tal de poder introduir-se a la ciutat. Van construir un cavall gegant de fusta, animal sagrat pels troians, al qual s'hi van introduir diversos guerrers aqueus. La resta d'aqueus, va simular la retirada, i els troians van interpretar el cavall com un oferiment de pau, el van acceptar, i el van portar dins la ciutat. Els troians, eufòrics per la victòria davant dels grecs, van passar la nit de festa i celebració. L'endemà, amb els troians recuperant-se de la nit de gresca, els aqueus van sortir de dins del cavall, i van començar el saqueig de la ciutat, que va acabar amb la mort de gairebé tots els homes de Troia i l'esclavització de totes les dones de la ciutat. D'entre els pocs homes troians supervivents, en destacà Enees, que segons la llegenda, escapant de l'atac dels aqueus, arribà a les ribes del Tíber i fundà les ciutats del Lavinium i Alba Longa, de la qual segles més tard en naixerien Ròmul i Rem, descendents seus que van fundar Roma.

Realitat

Sembla que la guerra de Troia es podia haver desenvolupat durant el període Micènic. Homer, doncs, relataria i revestiria el fet en una narració mitològica, i que segurament li havia arribat segles més tard a les oïdes per transmissió oral.

La narració mitològica, doncs, sembla tenir fonaments històrics. Els aqueus, en època micènica, podien estar cansats del domini de Troia a l'est del mar Egeu, on controlaven l'únic accés al mar de Màrmara i al mar Negre, i que en gran part la guerra es desenvolupés amb aquesta causa com a desencadenant principal.

http://www.historialago.com/leg_troy_01010_leyenda_01.htm

ÈPOCA ARCAICA

Esquema de les polis gregues: Causes, elements comuns i elements propies de cada Polis.

ÈPOCA CLÀSSICA

 

Les Guerres Mèdiques (490 a.C.)

 

Lliga de Delos

 

 

La lliga de Delos neix com una de les conseqüències de les Guerres Mèdiques. Com es veu al mapa, suposa l'aliança de diverses ciutats hel·lèniques sota l'influència d'Atenes. A l'illa de Delos es desaven tots els tributs pagats per les diferents metròpolis integrants de la lliga, com un tresor, i que havia de servir, entre altres coses, per mantenir l'exèrcit d'hoplites i la gran flota. En el Consell de la lliga de Delos es prenien decisions, sobre les quals Atenes acostumava a prevaldre sobre les demés integrants. Al cap del temps el tresor es traslladà a Atenes. A la Guerra del peloponès, Esparta suposarà un punt de llibretat per les ciutats membres contra l'Atenes cada vegada més hegemònica. La vitòria espartana acabarà amb el tresor i la lliga de Delos.

La Democràcia d'Atenes i l'Ostracisme

Pèricles (495 - 429 a.C.)

 

A partir del següent enllaç, compara les societats d'Atenes i Esparta. Defineix-ne cada grup social, qui l'integrava, i quins eren els seus drets o deures i les condicions de vida.

http://www.portalplanetasedna.com.ar/grecia9.htm

Respon a la llibreta. Diferències entre oligarquia i democràcia. Utilitza els les parts inicials dels següents enllaços de wikipedia per veure'n les diferències, no cal que et llegeixis tot l'enllaç.:

http://es.wikipedia.org/wiki/Oligarqu%C3%ADa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia

 

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA

Alexandre el Gran (356 a.C. - 323 a.C.)

 

 

EL VIATGE D'ALEXANDRE EL GRAN

Obre aquest enllaç i visualitza i llegeix la vida d'Alexandre el gran, sobretot centrada en el viatge que el va portar a conquerir territoris que avui en dia arriben fins a l'Índia.

Descarrega't aquest mapa mut i amb el Paint pinta sobre els territoris que va conquerir Alexandre el Gran. Situa-hi també les ciutats d'Atenes, Alexandria (Egipte), Pel·la, Babilònia i Alexandròpolis.

Situa-hi també els llocs on van tenir lloc les tres grans batalles amb que Alexandre ha passat a la història: Gaugamela, Issos i Bucefàlia.

Un cop fet respon a la llibreta tot consultant aquest atles:

 

RELIGIÓ

Diferències entre mitologia i religió. N'hi ha?

Aspectes comuns entre mitologia i religió:

Els primers profetes cristians parlaran de la mitologia tot infravalorant-la, per separar-se de les creences paganes.

Durant l'edat mitjana es relacionarà la mitologia amb la superstició.

 

ART GREC

 

Vocabulari a treballar

Civilització minoica, civilització micènica, aqueus.

Polis, Hèl·lade, Ilíada, Odissea, colònia, metròpolis, Emporion.

Ostracisme, metecs, ciutadans, esclaus, espartiates, periecs, il·lotes, democràcia, oligarquia.

Hoplites, lliga de Delos.

Mitologia, cànon, curos, pintures al fresc.

Links d'interès

Torna