MUARIKH (Historiador) - مؤرخ
Al-Idrisi, La Tabula Rogeriana, 1154d.C.
En realitat a l’època de l’Al-Àndalus, i en general durant tota l’edat mitjana, els historiadors, com els coneixem actualment, no existien. De fet, Muarikh és la paraula àrab actual per referir-se als historiadors avui en dia, però a l’època, les persones que es dedicaven a relatar els fets del moment, o fets del passat, s’anomenaven Cronistes. Aquests eren els encarregats d’explicar grans gestes de reis, o d’emirs i califes a l’Al-Àndalus, de narrar grans batalles, o relatar fets importants de cada territori.
En aquest projecte, si teniu el rol de Muarikh, juntament amb els Muarikhs dels altres grups, haureu d’explicar els períodes, fets i personatges més destacats dels 800 anys d’història de l’Al-Àndalus, especialment dels 500 primers anys, que aproximadament corresponen al nostre període de l’Alta edat mitjana.
Entre vosaltres i els Muarikhs autèntics de l’època hi ha moltes diferències, i entre elles potser la més important és el tipus de fonts que tindreu a l’abast. Rares vegades els Muarikhs podien presenciar els fets que explicaven, normalment tenien constància dels esdeveniments gràcies a la transmissió oral, o bé de fonts escrites que també s’havien escrit a partir de fonts orals. Com deveu saber, les fonts orals són poc objectives i poc fidels a la realitat. Per tant, a diferència dels Muarikhs, les vostres fonts no seran orals, comptareu amb enllaços textuals i audiovisuals per desenvolupar la vostra tasca. No obstant, no us emocioneu, en el fons la majoria de fonts de les que disposem avui en dia i que ens parlen d’un passat tan remot, també provenen en origen de fonts orals, així que haureu d’anar amb compte a l’hora d’interpretar el que llegiu, veieu o escolteu.
Recordeu que tot allò que treballeu a les tasques ho heu de preparar en dos formats diferents. Per una banda, la informació treballada l’haureu de posar al treball escrit que entregareu amb el vostre grup. Per altra costat, tot el que aneu treballant, i de forma resumida, ho haureu de preparar per ser presentat oralment en un Powerpoint juntament amb la resta de Muarikhs. Intenteu farcir d’imatges i mapes per il·lustrar el vostre treball escrit i sobretot la vostra presentació oral.
En primer lloc cal que agafeu una visió general del que va ser l’Al-Àndalus a l’edat Mitjana. Per fer-ho, obriu el primer enllaç, que us farà una pinzellada general dels esdeveniments més importants i dels períodes amb els que podem dividir l’estada musulmana a la península ibèrica. Feu una introducció breu de cada període, ensenyant un mapa de cada període, i deixant clar l'any d'inici i l'any de finalització.
A continuació, visualitzeu aquest video, que aprofundeix en fets, períodes i personatges dels primers períodes de l'Al-Àndalus:
La batalla de Guadalete és el fet que marca l'arribada dels musulmans a la península ibèrica. Les tropes musulmanes, composades per àrabs i berbers, amb molts menys soldats que els locals visigots, van aconseguir derrotar-los l'any 711. Després d'aquest fet, la conquesta de la resta de la península va ser molt ràpida, i s'inicia així el primer període de l'Al-Àndalus, l'emirat dependent.
Llegiu aquest enllaç i feu una explicació d'allò més essencial sobre la batalla de Guadalete:
A continuació, a partir dels enllaços, expliqueu les principals característiques del primer període de l'Al-Àndalus, l'Emirat dependent. Intenteu raonar perquè s'anomena "dependent", i comenteu els problemes que es van trobar en aquests primers anys de govern Omeia a la península ibèrica.
Heu d’explicar la figura d’Abderraman I i de tots els fets que van implicar el canvi polític a l’Al-Àndalus a partir del seu govern. Hauríeu d’explicar els seus orígens, els fets que el van empènyer a deixar Damasc, capital de l’imperi islàmic dels Omeies, i la seva arribada a l’Al-Àndalus. Finalment, heu de posar de rellevància les conseqüències de la seva irrupció política a la península ibèrica.
Obriu aquest video que ja heu vist anteriorment tot centrant-vos en la figura d’Abderraman I:
A continuació, llegiu aquesta petita ressenya de la seva vida:
Abderraman III és potser la figura més important de l’Al-Àndalus. Heu d’explicar la importància del personatge en el context de l’època, i sobretot explicar els problemes amb els que es va trobar quan va començar com a emir de l’Al-Àndalus i com, el fet de solucionar-los, li va permetre canviar el model polític i religiós de l’Emirat. No oblideu acabar amb les conseqüències més importants que van comportar tots aquests canvis. Va ser un personatge carismàtic i singular, i per tant també ens podeu destacar algun aspecte rellevant de la seva personalitat o de la seva vida privada.
Llegiu aquest primer enllaç a partir de los retos del Al-Àndalus
Del següent enllaç, feu un scroll cap avall per trobar la informació més rellevant:
Sense haver arribat a ser mai ni emir ni califa, Almansor és un dels altres grans personatges de la història musulmana a la península ibèrica. Intenteu explicar els fets més destacats de la seva vida, des del punt de vista militar, polític, i si voleu, sentimental. Pareu molta atenció a la seva personalitat i en la relació que va tenir amb el califa Hixam, i fins i tot amb la seva mare.
Llegiu i sintetitzeu aquests dos enllaços pel que fa a la seva vida, a l’activitat política i militar.
I llegiu aquest extens i interessant enllaç, que ens parla de Subh, mare del califa Hixam, de la seva rellevància política en un món dominat pels homes, i de la relació amb el mateix Almansor.
Amb la mort d’Almansor s’inicia la decadència de l’Al-Àndalus, i s’entra en un període de conflictes interns, molt proper a una guerra civil, i que acaba amb la divisió del territori i unes conseqüències funestes. Expliqueu els problemes sorgits des de la mort d’Almansor, els conflictes interns que assolaren l’Al-Àndalus, com aquest es va acabar dividint en diferents Taifes, i les principals conseqüències que aquest fet va suposar.
Amb aquests dos enllaços en teniu prou per entendre el que va suposar aquest període.
Durant el període les Regnes de Taifes hi va haver dos etapes en les quals es van reunificar aquests territoris. En ambdós casos aquesta unificació es va produir per invasions d’imperis del Nord d’Àfrica, primer els Almoràvits, i després els Almohades. Expliqueu-nos en quin moment es van donar aquestes invasions, i perquè i com van succeir. Tracteu-ho com dos subperíodes dins dels Regnes de Taifes.
Mireu aquest vídeo inicial que parla dels Almoràvits:
Llegiu aquest enllaç sobre els Almoràvits. És extens, només cal que us llegiu aquests 4 punts: ¿Quiénes eran los almorávides? / La llegada a la Península Ibérica / Los almorávides en la Península Ibérica / El final de los almorávides.
I pel que fa als Almohades, obriu el següent enllaç i llegiu-vos els punts: Orígenes / Luchas contra los almorávides / Expansión por la península ibèrica.
Per acabar, i tot i que fora del nostre període de l’Alta edat mitjana, hauríeu d’explicar-nos el final de l’ocupació musulmana de la península ibèrica. Relateu els fets succeïts a la batalla de las Navas de Tolosa, els regnes implicats en la lluita, i quines conseqüències polítiques se’n van derivar.
Llegiu només els següents punts de l’enllaç: Los Musulmanes Invaden España (context) / El Papa Inocencio III Convoca Santa Cruzada / Consecuencias de la Batalla de Las Navas de Tolosa.
La batalla de las Navas de Tolosa va ser un punt d’inflexió, i en pocs anys només va quedar un petit territori musulmà a la península ibèrica, el Regne Nassarita de Granada. Tot i el poc territori que ocupava, els granadins van resistir a la península durant molts anys. Expliqueu els aspectes més destacats d’aquest regne, i com s’ho va fer per sobreviure tants anys envoltat de la Corona de Castella.
Mireu aquest vídeo que us aproximarà al que va ser el Regne Nassarita:
Després de 800 anys de presència musulmana a la península, el 1492 Granada va caure a mans castellanes. Expliqueu aquest final a partir d’aquests dos enllaços: