|
|
|
|
|
|
|
La paraula “Islam” significa
Mahoma va viure la primera part de la seva vida com a comerciant, viatjant i coneixent altres cultures i religions, com ara el judaisme i el cristianisme, ambdues monoteistes, i que l’influiran a l’hora de desenvolupar les seves pròpies doctrines.
Primer el 612, i després el 615 d.C., li va ser revelat un missatge de Déu, Al·là, en el qual l’escollia com el seu nou profeta, i l’obligava a predicar una nova religió, l’Islam, “submissió a Déu”.
A la Meca, i per culpa de les seves predicacions i per les crítiques que professava vers la
vida dels rics comerciants, va ser perseguit pels politeistes que habitaven
l’indret. Aquesta persecució i amenaça de mort, va provocar el que és conegut
com “l’
L’Hègira de Mahoma el portarà a Medina el Nabi, nom que significa “la ciutat del profeta”. A Medina l’acceptaran i l’ajudaran, fins i tot s’arribarà a casar amb diverses dones de la noblesa local, i farà de Medina el primer estat musulmà del món.
L’any 630 Mahoma, ajudat per la gent de Medina, conquereix la Meca, i des d’aquí inicia la conquesta de la resta d’Aràbia. A partir d’aquí, el pelegrinatge a la Meca restarà com a obligació de tot musulmà.
El 632 d.C. mor Mahoma, però l’Islam ja imperava a tota la península aràbiga per sobre de les tribus politeistes que hi havia.
La paraula Islam significa “submissió a les lleis de Déu”. L’islam manté unes obligacions i unes prohibicions. L’Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam, conté les predicacions de Mahoma recollides pels seus deixebles, així com molts aspectes que regulen el dret islàmic. La Sunna és el segon llibre de l’islam, i explica fets de la vida de Mahoma, tot i que no és acceptat per tots els musulmans, només pels sunnites. Els xiïtes són aquells que només accepten l’Alcorà i no la Sunna.
|
1-. Creure en un sol Déu, Al·là. |
|
|
2-. Resar cinc cops al dia. |
|||
3-. Fer el ramadà, en àrab vol dir “calor intensa”, de fet és un dejuni. |
Ramadà és el nom del novè mes del
calendari musulmà. Durant aquest mes no es pot fumar, ni beure, ni perfumar-se, de sol a sol.
Enmig, se celebra “la nit del destí”, (pels sunnites
la nit del 26è al 27è dia), que commemora la nit que l’arcàngel Sant Gabriel Els motius del dejuni són la cerca de l’autocontrol, coneixement de Déu i el creixement espiritual. El calendari musulmà perd 10 o 11 dies per any solar. |
||
4-. Fer almoina |
|
||
5-. Peregrinar a la Meca almenys un cop a la vida |
|||
|
L’Alcohol La carn de porc Els jocs d’atzar Vestir de forma impúdica |
||
|
La poligàmia |
La Poligàmia era pels homes
que s’ho podien permetre, pels més rics, ja que l'home havia de garantir les òptimes condicions de vida per a les seves dones, i sobretot en una situació d'igualtat i de justícia. La poligàmia no és una obligació en l'islam, és més, no és recomanable si l'home no pot garantir el tracte igualitari i equànime a totes les dones. Malgrat la tradició àrab anterior a Mahoma, que permetia tenir tantes dones com es podia mantenir,
La gran expansió de territoris que va acabar estan sota domini islàmic fa de difícil descriure aspectes homogenis pel que fa als grups socials. Malgrat això, se’n poden distingir tres grups, sobretot representatius en els primers segles, amb el califat ortodox i amb la dinastia Omeia i els primers anys de l’Abbàssida:
|
Governants
Grans terratinents |
Normalment són les famílies d’origen àrab |
|
|
Artesans amb taller Petits propietaris de terres Funcionaris gestors de l'imperi califat |
No participen de la política |
|
|
Camperols Artesans sense taller |
Grup més nombrós |
|
El món musulmà va destacar enormement per una economia molt desenvolupada i una cultura única i avançada al seu temps. Van aconseguir estendre i donar a conèixer tots els seus avenços i els seus coneixements per tots aquells llocs que van anar ocupant. Alhora, com a cultura eclèctica que van ser, van anar incorporant tots aquells aspectes tècnics, culturals o científics que van trobar en aquelles terres que conquerien.
Durant tots els segles de domini islàmic, destaca la gran producció literària (com per exemple les 1001 nits), la gran traducció d’obres clàssiques, ja fossin perses, hindús, gregues o llatines, i també la creació de nombroses biblioteques repartides al llarg dels territoris ocupats. L’ús del paper, adoptat dels xinesos, els va permetre tota aquesta producció a nivell literari, així com una major difusió.
Com cultura eclèctica, també adoptaran d’altres pobles tècniques de regadiu, algunes de les quals les milloraran, i també nous objectes, com ara la brúixola o la pólvora.
Els seus savis destacaran en els camps de l’astronomia, les matemàtiques i la medicina, amb els coneguts metges Avicena i Averrois. En matemàtiques coneixeran i difondran l’ús del zero, dels nombres aràbics, que són el nostre sistema de numeració actual, i grans i destacats avenços en àlgebra, i ho donaran a conèixer arreu dels territoris de l’islam.
|
|
||
|
|
Polític |
|
Religiós |
|||
Divideix el territori en províncies, EMIRATS |
Dirigits pels Emirs |
||
|
Consellers del Califa |
||
|
|
Governen províncies
Interpreten la llei de l’Alcorà
Jutges |
Cal tenir en compte que una de les
obligacions dels musulmans és la
Imperi
Califat |
Període |
Dinasties |
Territoris |
Annexos |
|
632 - 661 d.C. |
Califat
Ortodox |
Tota
la península d’Aràbia |
Parents
directes de Mahoma |
||
661 – 750 d.C. |
Dinastia
Omeia |
Hispània |
Ascendiran
cap al nord d’Europa fins a ser derrotats pels francs el |
Arriben
al poder després d’assassinar l’últim Califa ortodox Faran
del títol un títol hereditari Traslladaran
la capital a Damasc |
|
Nord
d’Àfrica |
|
||||
Pèrsia |
|||||
750
-1258 d.C. |
Dinastia
Abbàssida |
Sicília |
|
Arriben
al poder després de fer caure la família Omeia |
|
Període
de poques conquestes |
|||||
Perden
molts territoris |
Causes |
La
població estava descontenta |
|||
Moltes
revoltes internes |
|||||
Pèrdua d’autoritat sobre Emirs i
governadors |
Independències:
l’Al-Àndalus |
||||
Islam |
La
resta de l’expansió de l’islam la faran navegants i caravaners,
de forma pacífica |
Àfrica
Occidental i Oriental |
És
per això que l’islam avui en dia arriba a tants territoris, més enllà dels
territoris conquerits durant l’imperi califat. |
||
Malàsia |
|||||
Indonèsia |
|||||
Filipines |
|||||
Àsia
Central |
Durant el procés de dominació de les diferents dinasties, permetien als conquerits practicar la seva religió, tant la cristiana com la jueva, pel seu caràcter monoteista. Fins i tot els van arribar a protegir, a canvi d’un impost, però tot i això, aquests es van anar convertint per tenir certes avantatges econòmiques.
Malgrat l’enorme extensió i el gran nombre d’influències que va rebre, l’art islàmic manté certa uniformitat a nivell estètic, propiciat a partir dels nombrosos viatges i moviments que realitzaren artistes, comerciants i mecenes a través de tots els territoris islamitzats.
Aquesta unitat estilística, però, neix a partir d’un gran eclecticisme. El respecte que els musulmans van mostrar per les altres cultures es va traduir en l’assumpció de molts aspectes artístics d’altres cultures com ara la bizantina, la romano-cristiana, la persa, o l’hel·lenística
La prohibició que fa l’Alcorà de representacions humanes i d’animals (per evitar la idolatria), va fer que pintura i escultura es limitessin a la representació d’aspectes geomètrics, naturals, o cal·ligràfics, i que pràcticament no apareguin elements figuratius.
Per tant, l’art islàmic és essencialment arquitectònic. En les diferents construccions és precisament on apareixen la majoria dels elements i motius de decoració a nivell escultural i pictòric.
La mesquita és l’edifici més emblemàtic de l’arquitectura islàmica i l’obra d’inspiració artística de l’islam. Malgrat això també trobarem molta arquitectura civil, com ara palaus i mausoleus, un urbanisme excels, i nombroses madrasses (escoles alcoràniques que podien estar enganxades a mesquites).
El nom de mesquita prové de
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS |
Materials |
Maó |
||||||
Guix |
||||||||
Pedra |
||||||||
Fusta
(per les cobertes) |
||||||||
Elements de suport |
Pilars i columnes (prims i de poca alçada) |
|
||||||
Arc
de ferradura |
Tot i que els àrabs el van difondre, no
en van ser els inventors, ja que existia ja a l’època romana |
|
||||||
Arc
de ferradura apuntat. |
|
|||||||
Arc polilobulat |
|
|||||||
Arc de mig punt (de les cultures clàssiques). |
|
|||||||
Arc
apuntat |
|
|||||||
Cobertes |
Sostres plans |
|||||||
Cúpules. |
||||||||
Voltes
de creueria i de canó |
||||||||
ELEMENTS DECORATIUS |
Decoració
abundant que dóna sensació de riquesa. Cert
horror vacui, decorar tot l’espai possible per
por als espais buit. Malgrat això, i com hem dit, es va veure limitada a
nivell figuratiu per la iconoclàstia musulmana. |
|||||||
Tipus de decoració |
Arabesca |
Entrellaça
línies i figures geomètriques (En general, l’art decoratiu àrab prendrà
aquest nom per definir-se) |
|
|||||
Atàurica |
Formes
vegetals |
|
||||||
Epigràfica (cal·ligràfica) |
Missatges
religiosos de versicles del Corà. |
|
||||||
Decoració a
l’interior |
Capitells
decoratius |
|
||||||
Vidrieres
(busquen jocs de llum a l’interior) |
|
|||||||
Murals |
|
|||||||
Mosaics |
|
|||||||
Dovelles de diversos colors per
decorar. |
|
|||||||
TIPUS DE MESQUITES |
Hipòstila |
Plenes de columnes, cobertes planes i
sovint de fusta. (a partir dels omeyes): |
Mesquita de Còrdova
|
|||||
Ivanes |
Ivan és l’element
diferenciador. És un espai quadrat, cupulat, i obert
a l’exterior pels costats, normalment al centre de cada costat dels patis
interiors de les mesquites d’aquest tipus. Poc a poc prengué la forma de
portal, amb un gran arc obert a la part central inscrit en un rectangle. |
Ivan |
||||||
De planta centralitzada |
Coberta per una gran cúpula central. Són
freqüents a partir de la presa dels otomans de Constantinoble, on van agafar
Santa Sofia de Constantinoble com a model. |
Aja Sofia, Istambul |
||||||
PARTS DE LA MESQUITA |
Minaret |
Torre
alta i allargada des d’on el Muetzí crida als
fidels a fer les oracions |
|
|||||
Pati porticat |
A
dins: Font d’ablucions per a que els creients es purifiquin abans de la
pregària. |
Mesquita de Damasc |
||||||
Sala d’oracions |
Naus
amb nombroses columnes que miren el qibla |
Mesquita de Damasc |
||||||
Qibla o alquible |
Punt a partir del qual s’estructuren les mesquites. Es tracta d’un mur que assenyala l’orientació a la Meca, i més concretament al kaaba de la Mesquita de la Meca. |
|
||||||
Mihrab |
És a dins del qibla,
es tracta d’un petit nínxol. Que indica on han de mirar els que resen. |
Mihrab Còrdova
|
||||||
Minbar |
Trona des d’on l’imam
dirigeix les oracions |
|
||||||
|
||||||||
Mesquites del món.Clica-hi a sobre per veure-les al google earth.
Al-Naqsa, Jerusalem, Israel |
Mesquita Blava, d’Istambul, Turquia |
Mesquita de Qom, Iran |
|
|
|
Mesquita del
profeta, Medina, Aràbia S. |
Mesquita de Nayaf, Iraq |
Mesquita al-Haram,
La Meca, Aràba Saudita |
|
|
|
Mesquita de
Tombuctú, Mali |
Mesquita de Còrdova
|
Mesquita
Nacional d’Abuja, Nigeria |
|
|
|