ISLAM

 

 

La paraula “Islam” significa “submissió a les lleis de Déu” . Musulmà, deriva de “muslmim”,que vol dir “el sotmès”. Durant aquest llarg període en el qual la civilització musulmana va ocupar gran part de territoris, la cultura islàmica es va anar estenent de manera molt notable, i malgrat tot, i de manera general, va respectar i considerar les altres religions majoritàries que es va anar trobant en els nous territoris ocupats, com ara el judaisme i el cristianisme. L’islam les va considerar religions profètiques, i es va proclamar la culminació final de les anteriors. Entre molts altres aspectes, l’islam reconeix i accepta fins a 20 profetes del cristianisme i judaisme, com ara Moisès, Abraham, Isaac, Joan Baptista, i fins i tot Jesús. És per això que tractà aquestes religions monoteistes amb certa deferència. Amb les religions politeistes que es van trobar a la península aràbiga, no van ser tant condescendents.

 

1.- ORIGENS / MAHOMA

Muhammed ibn Abdall, conegut com Mahoma, és el personatge fonamental per la cultura islàmica. Va néixer a la Meca, península aràbiga, el 570 d.C.. La Meca ja era un lloc de peregrinació de les tribus politeistes locals, i fins i tot ja adoraven el Kaaba (molt venerat pels musulmans), casa de Déu, com a centre religiós, i que tenia com a element important de culte la pedra negra, probablement d’origen meteorític.

Mahoma va viure la primera part de la seva vida com a comerciant, viatjant i coneixent altres cultures i religions, com ara el judaisme i el cristianisme, ambdues monoteistes, i que l’influiran a l’hora de desenvolupar les seves pròpies doctrines.

Primer el 612, i després el 615 d.C., li va ser revelat un missatge de Déu, Al·là, en el qual l’escollia com el seu nou profeta, i l’obligava a predicar una nova religió, l’Islam, “submissió a Déu”.

A la Meca, i per culpa de les seves predicacions i per les crítiques que professava vers la vida dels rics comerciants, va ser perseguit pels politeistes que habitaven l’indret. Aquesta persecució i amenaça de mort, va provocar el que és conegut com “l’HÈGIRA” de Mahoma, la fugida, l’any 622 d.C., i que suposarà l’any 1 del calendari musulmà.

L’Hègira de Mahoma el portarà a Medina el Nabi, nom que significa “la ciutat del profeta”. A Medina l’acceptaran i l’ajudaran, fins i tot s’arribarà a casar amb diverses dones de la noblesa local, i farà de Medina el primer estat musulmà del món.

L’any 630 Mahoma, ajudat per la gent de Medina, conquereix la Meca, i des d’aquí inicia la conquesta de la resta d’Aràbia. A partir d’aquí, el pelegrinatge a la Meca restarà com a obligació de tot musulmà.

El 632 d.C. mor Mahoma, però l’Islam ja imperava a tota la península aràbiga per sobre de les tribus politeistes que hi havia.

 

2-. RELIGIÓ: ISLAM

La paraula Islam significa “submissió a les lleis de Déu”. L’islam manté unes obligacions i unes prohibicions. L’Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam, conté les predicacions de Mahoma recollides pels seus deixebles, així com molts aspectes que regulen el dret islàmic. La Sunna és el segon llibre de l’islam, i explica fets de la vida de Mahoma, tot i que no és acceptat per tots els musulmans, només pels sunnites. Els xiïtes són aquells que només accepten l’Alcorà i no la Sunna.

 

ISLAM	Obliga	1-. Creure en un sol Déu, Al·là.
		2-. Resar cinc cops al dia.
		3-. Fer el ramadà, en àrab vol dir “calor intensa”, de fet és un dejuni.	Ramadà és el nom del novè mes del calendari musulmà. Durant aquest mes no es pot fumar, ni beure, ni perfumar-se, de sol a sol. Enmig, se celebra “la nit del destí”, (pels sunnites la nit del 26è al 27è dia), que commemora la nit que l’arcàngel Sant Gabriel Jibrilrevelà el missatge d’Al·là a Mahoma Els motius del dejuni són la cerca de l’autocontrol, coneixement de Déu i el creixement espiritual. El calendari musulmà perd 10 o 11 dies per any solar.
		4-. Fer almoina
		5-. Peregrinar a la Meca almenys un cop a la vida
	Prohibeix	L’Alcohol La carn de porc Els jocs d’atzar Vestir de forma impúdica
	Permet	La poligàmia

 

La Poligàmia era pels homes que s’ho podien permetre, pels més rics, ja que l'home havia de garantir les òptimes condicions de vida per a les seves dones, i sobretot en una situació d'igualtat i de justícia. La poligàmia no és una obligació en l'islam, és més, no és recomanable si l'home no pot garantir el tracte igualitari i equànime a totes les dones. Malgrat la tradició àrab anterior a Mahoma, que permetia tenir tantes dones com es podia mantenir, l'Alcorà limita a quatre la quantitat màxima de dones per un sol home.

 

3-. SOCIETAT

La gran expansió de territoris que va acabar estan sota domini islàmic fa de difícil descriure aspectes homogenis pel que fa als grups socials. Malgrat això, se’n poden distingir tres grups, sobretot representatius en els primers segles, amb el califat ortodox i amb la dinastia Omeia i els primers anys de l’Abbàssida:

 

Noblesa	Governants   Grans terratinents	Normalment són les famílies d’origen àrab
Comerciants i Funcionaris	Artesans amb taller Petits propietaris de terres Funcionaris gestors de l'imperi califat	No participen de la política
Pobres	Camperols Artesans sense taller	Grup més nombrós

 

 

4-. ECONOMIA i CULTURA

El món musulmà va destacar enormement per una economia molt desenvolupada i una cultura única i avançada al seu temps. Van aconseguir estendre i donar a conèixer tots els seus avenços i els seus coneixements per tots aquells llocs que van anar ocupant. Alhora, com a cultura eclèctica que van ser, van anar incorporant tots aquells aspectes tècnics, culturals o científics que van trobar en aquelles terres que conquerien.

 

Economia

 

Cultura

Durant tots els segles de domini islàmic, destaca la gran producció literària (com per exemple les 1001 nits), la gran traducció d’obres clàssiques, ja fossin perses, hindús, gregues o llatines, i també la creació de nombroses biblioteques repartides al llarg dels territoris ocupats. L’ús del paper, adoptat dels xinesos, els va permetre tota aquesta producció a nivell literari, així com una major difusió.

Com cultura eclèctica, també adoptaran d’altres pobles tècniques de regadiu, algunes de les quals les milloraran, i també nous objectes, com ara la brúixola o la pólvora.

Els seus savis destacaran en els camps de l’astronomia, les matemàtiques i la medicina, amb els coneguts metges Avicena i Averrois. En matemàtiques coneixeran i difondran l’ús del zero, dels nombres aràbics, que són el nostre sistema de numeració actual, i grans i destacats avenços en àlgebra, i ho donaran a conèixer arreu dels territoris de l’islam.

5-. INSTITUCIONS

6-. EXPANSIÓ I DINASTIES - POLÍTICA

Cal tenir en compte que una de les obligacions dels musulmans és la “yihad " que literalment significa esforç, però que s’entenia per l’obligació d’estendre la Guerra Santa arreu, fet pel qual s’explica la gran i ràpida expansió de l’islam per una gran quantitat de territoris durant tot l’imperi califat. Malgrat el significat de la paraula "yihad" l’islam no pretén amb aquesta convertir les persones a títol individual, sinó fer de l’islam el poder suprem d’una societat. Amb aquest propòsit assolit, s’entén que les conversions individuals arribaran.

Mapa de les etapes de l'expansió de l'islam

Durant el procés de dominació de les diferents dinasties, permetien als conquerits practicar la seva religió, tant la cristiana com la jueva, pel seu caràcter monoteista. Fins i tot els van arribar a protegir, a canvi d’un impost, però tot i això, aquests es van anar convertint per tenir certes avantatges econòmiques.

7-. ART ISLAM

Malgrat l’enorme extensió i el gran nombre d’influències que va rebre, l’art islàmic manté certa uniformitat a nivell estètic, propiciat a partir dels nombrosos viatges i moviments que realitzaren artistes, comerciants i mecenes a través de tots els territoris islamitzats.

Aquesta unitat estilística, però, neix a partir d’un gran eclecticisme. El respecte que els musulmans van mostrar per les altres cultures es va traduir en l’assumpció de molts aspectes artístics d’altres cultures com ara la bizantina, la romano-cristiana, la persa, o l’hel·lenística

La prohibició que fa l’Alcorà de representacions humanes i d’animals (per evitar la idolatria), va fer que pintura i escultura es limitessin a la representació d’aspectes geomètrics, naturals, o cal·ligràfics, i que pràcticament no apareguin elements figuratius.

Per tant, l’art islàmic és essencialment arquitectònic. En les diferents construccions és precisament on apareixen la majoria dels elements i motius de decoració a nivell escultural i pictòric.

Arquitectura

La mesquita és l’edifici més emblemàtic de l’arquitectura islàmica i l’obra d’inspiració artística de l’islam. Malgrat això també trobarem molta arquitectura civil, com ara palaus i mausoleus, un urbanisme excels, i nombroses madrasses (escoles alcoràniques que podien estar enganxades a mesquites).

La Mesquita

El nom de mesquita prové de masjid;, que literalment significa lloc on un es prosterna i toca la terra amb el front”.

Mesquites del món.Clica-hi a sobre per veure-les al google earth.

8-. ANNEXOS

Calendari musulmà

L'Alcorà

Tour virtual per la Mesquita de Còrdova

Peregrinatge a la Meca.

Biografia de Mahoma

Viatge virtual a dins de la Kaaba a la Meca.

Iconoclastia

"Además de la religión hay que tener en cuenta el factor raza por cuanto los árabes son semitas como los acadios, hebreos, fenicios, caldeos, arios, etc.; entre ellos las ideas de Dios y Naturaleza, de Dios y Materia tienden a manifestarsede manera antagónica; para ellos la Materia es imagen del mal y por tanto la máxima aspiración religiosa se hallará en huir de la naturaleza y unirse al espíritu divino". (...) "Para el pueblo hebreo, la prohibición de representar figuras de hombre o de animal es tajante, y el pueblo árabe recibe esta influencia mantenida, claro está, por la antinomia Dios-Naturaleza, Espíritu-Materia... Salta a la vista que la repugnancia que sienten por lo natural, por lo material, aleje de estos pueblos totalmente la tendencia a representar figuras corpóreas. Esto podría dar lugar además a la idolatría, a que el pueblo adorase a la criatura en lugar de al Creador Supremo".

"Para precisar más esta cuestión convendrá recordar los preceptos hebreos anticónicos: "Yo soy el Señor vuestro. No fabricareis ídolos ni estatuas, ni erigireis en vuestra tierra señalada, con el fin de adorarla, porque soy el Señor Dios vuestro".

Cronologia Islam

Links d’interès

• http://es.wikipedia.org/wiki/Mezquita
• http://issuu.com/mvara/docs/mesquita_teoria
• http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Mezquitas_por_pa%C3%ADs
• http://www.xtec.cat/~xripoll/cat/islam.htm
• http://www.almendron.com/arte/arquitectura/islam/islam.htm
• http://mgar.net/var/islam3.htm
• http://www.pastranec.net/arte/islamico/islamico.htm
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Alcor%C3%A0
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramad%C3%A0
• http://simuladero.blogspot.com/