IMPERI BIZANTÍ

1-.ORIGENS

 

Antecedents: Tetrarquia:

Al segle III d.C., Dioclecià decidí dividir l’imperi romà en dues parts diferents, l’imperi romà d’orient i l’imperi romà d’occident, per tal de gestionar millor el territori. A la vegada divideix cada territori en altres dues parts, una serà governada per un August, i l’altre serà governada per un Cèsar, que serà el successor del seu August. Per tant trobem dos Augusts, caps dels seus territoris, i dos Cèsars. Per això s’anomena tetrarquia, govern dividit entre quatre. Aquesta primera divisió entre orient i occident suposa l’antecedent de la divisió que farà Teodosi el 395 d.C.

Constantí el Gran, fill d’un dels Cèsars de la Tetrarquia, aconseguirà superar les guerres civils i les tensions successòries reunificarà l’imperi en un de sol altre cop.

 

Inici: Divisió de l’imperi romà 395 d.C.

Amb l’antecedent ja esmentat de la tetrarquia de Dioclecià, Teodosi decidí dividir l’imperi en dues meitats, per intentar defensar millor el territori dels bàrbars, que ja habitaven tan les fronteres com algunes parts de l’imperi. Teodosi donà l’imperi d’occident al seu fill Honori, i l’imperi d’Orient al seu fill Arcadi. Aquest serà l’inici de l’imperi romà d’orient i també el presagi de la caiguda de l’imperi romà d’occident.

El nom d’imperi bizantí prové del nom de la ciutat que precedí Constantinoble, Bizanci, tot i que els seus habitants no s’anomenaven com a tals. Sembla ser que el nom original amb els quals els contemporanis de l’època anomenaven el territori era Romania o imperi romà.

 

2-. SOCIETAT

Inicialment l’imperi bizantí mantenia l’estructura social de l’imperi romà. Malgrat tot, amb el pas del temps, el cristianisme, que no permetia l’existència d’una noblesa de sang, farà que desapareguin les antigues estructures socials de plebeus i patricis.

La base social de l’imperi eren els colons (coloni) no propietaris de terres, és a dir, aquells que treballaven la terra d’un altre, molt probablement d’un ric posseïdor de grans latifundis, molt habituals a l’imperi.

La religió tenia moltíssima importància en l’ordre social establert i a la vida quotidiana en general.

 

3-. ECONOMIA

Durant la fase d’apogeu de l’imperi, els primers segles, l’imperi Bizantí va gaudir de gran prosperitat econòmica:

L’agricultura, en mans de grans terratinents, laics o eclesiàstics, va suposar un dels motors de l’imperi, tot aprofitant els avenços aconseguits durant l’imperi romà.

La producció artesana també va ser molt notòria, i va comportar gran volum d’exportacions i d’importacions, fet que també va fer que el comerç augmentés de manera notable, i superés amb diferència el comerç veí, en clara decadència després de les invasions bàrbares. El tèxtil va suposar el motor principal de la indústria de l'imperi bizantí, que començà important seda però ben aviat importà directament els cucs per a poder tenir producció pròpia de la matèria primera. També va destacar l’artesania del tapís i l’orfebreria.

Aquesta artesania i l’auge del comerç van generalitzar i millorar l’ús de la moneda, amb l’encunyació de noves monedes, i també van comportar un gran desenvolupament de les ciutats.

Monedes de Justinià s.VI d.C.

4-. INSTITUCIONS

Institucions
Funcions
EMPERADOR(Basileu)

 

A l’inici manté els hàbits d’emperador romà. Poc a poc pren hàbits més propis de poders orientals, i Heracli(610-641), substitueix el títol d’emperador pel de Basileu grec i patriarca de Constantinoble
Cap religiós

Església subordinada a l’emperador

Fet pel qual li va generar tensions amb l’Església romana

Cap militar

A vegades l’exèrcit l’imposava un emperador

Cap polític

Escollia el seu successor

FUNCIONARIS

Administradors de l’imperi

Gestionen el territori

 

Diplomàtics

Relacions amb altres pobles

 

L’exèrcit era un dels braços importants sobre el qual es recolzava el Basileu, i sovint intervenia deposant o entronant l’emperador de torn.

 

5-. EXPANSIÓ TERRITORIAL

 

Època d’esplendor: Justinià (527 d.C. – 565 d.C.)

Justinià volia recuperar l’esplendor de l’imperi romà a nivell territorial, i també polític, religiós, i cultural. Ajudat de dos generals importants com foren Narsès i Belisari, aconseguí nombroses conquestes que portaren els límits del territori des d’Hispània fins a Egipte i la Península d’Anatòlia.

 

Conquestes:

 

 

 

Època de decadència: Pèrdua de territoris que ja s’inicia poc després de la mort de Justinià.

 

Pèrdues:

 

imperi Bizantí any 1000

 

imperi Bizantí any 1400

 

6-. CULTURA I RELIGIÓ

Inicialment l’imperi bizantí va mantenir les formes de vida de l’imperi romà. Malgrat això, amb el pas del temps, i a causa de la proximitat, s’inicia un clar procés d’hel·lenització, molt evident en la substitució del grec pel llatí i en l’adquisició de formes de vida pròpies dels grecs.

A l’imperi bizantí la religió dominarà tan la vida de la gent com la cultura en general.

La divisió de l’imperi romà el 395 d.C. no va suposar la divisió de l’Església, fet que va provocar tensions entre ambdós territoris durant molts segles.

Les causes d’aquestes tensions foren diverses i diferents durant un llarg període:

Les tensions acaben el 1054 d.C. amb el Cisma d’Orient. Després de tants anys de problemes i discussions entre ambdues esglésies, el 1054 d.C., Lleó IX, Papa de Roma, i Miquel I, patriarca de Constantinoble, s’excomuniquen mútuament, i marquen l’inici de la divisió del cristianisme entre l’Església ortodoxa i l’església catòlica de Roma.

 

7-. FINAL DE L’IMPERI BIZANTÍ 1453 d.C.

Ja a finals del segle XIV l’imperi bizantí havia quedat reduït a la ciutat de Constantinoble i la seva àrea d’influència més propera.

L’estat havia entrat en una decadència propiciada per diverses causes:

L’imperi bizantí havia perdut ja tot el seu esplendor i tota la seva força. A últim moment va intentar unificar les dues esglésies, la de Roma i la de Constantinoble, per tal d’obtenir ajuda vers els turcs, fet que encara va causar més recel als otomans, que amb aquest fet s’esperaven un intent occidental d’avançar cap a terres orientals.

Fets:

El 1453 d.C., II, cap dels Otomans, reuní una gran quantitat de soldats prop de Constantinoble. La lluita contra els bizantins fou desproporcionada ja que aquests comptaven amb un nombre de soldats molt inferiors. Davant la impotència, Constantí XI, últim emperador de l’imperi bizantí, llançà un darrer atac suïcida vers els turcs, que li suposà la mort i la caiguda de Constantinoble a mans de Mehmet II.

 

Conseqüències:

 

8-. ART BIZANTÍ

L’art Bizantí es considerà el continuador natural de l’art de l’imperi romà, però fortament lligat a arrels hel·lenístiques per proximitat geogràfica. Es tracta d’un art profundament religiós, donat per la gran influència que va tenir l’Església sobre la societat del moment.

 

Arquitectura:

 

Santa Sofia de Constantinoble

Santa Sofia de Constantinoble

Planta de creu grega

 

 

 

Cúpula sobre petxines

 

Volta bufada

San Marc, Venècia

Façana San Aplio San Marc, Venècia

 

 

 

Nàrtex San Marc, Venècia

Santa Sofia, Kiev

Santa Assumpció del Kremlin , Moscou

 

Tan en escultura com en pintura, durant el conflicte iconoclasta dels segles VIII i IX va propiciar un canvi important en els motius de representació, ja que es va prohibir la representació cristiana d’imatges religioses o de l’evangeli fins el 843 d.C.

Escultura:

Pintura i Mosaics:

Mosaic de Justinià, Sant Vital de Ràvena

 

Tríptic d'Harbaville

 

La Verge i el nen, s. XIII

 

 

 

 

 

 

ANNEXOS

Eix cronològic de l'Edat mitjana

 

Fases de l'expansió i retrocés de l'imperi bizantí.

 

Fases de l'expansió i retrocés de l'imperi bizantí.

 

Constantinoble

 

Cronologia de l'imperi bizantí.

 

LINKS D’INTERÈS