IMPERI

(27 a.C. – 476 a.C)

1-. ORIGENS:

L’imperi s’inicia arran de la crisi a Roma durant tot el segle I a.C., que acaba amb el nomenament d’Octavi com a emperador, a qui el senat atorgà plens poders al cap davant de Roma i tots els seus territoris.

L’imperi es basava en:

1. Concentració de poders de l'emperador:
   • Cap polític
   • Cap religiós
   • Cap militar
2. Culte imperial: Divinització de la figura imperial ("augustus" = escollit pels Déus)
3. Cos de funcionaris nomenat per l'emperador : L'ajuden a governar
4. Divisió de l'imperi en províncies (annexos):
   • Gestionades pels funcionaris de l'emperador
   • Estat cobra tributs directament
5. Afebliment de les institucions republicanes:
   • En restà el senat però com a òrgan consultiu i presidit per l'emperador
   • Comicis perden rellevància, sotmesos a l'emperador

L’imperi assegura:

1. Pau interna – PAX ROMANA: La pax romana es produeix durant els dos primers segles de l'imperi, s. I i II d.C. , és un període de màxima expansió i prosperitat amb poques guerres i pocs conflictes, en el qual els territoris conquerits es van romanitzant.
2. Justícia – Dret Romà: - Marc legal que ha arribat als nostres dies, i que va ser utilitzat per la resta de territoris fins i tot després de la caiguda de l'imperi romà.
3. Obres públiques: Calçades, ponts, aqüeductes, temples, etc....

Càrrec de l'emperador era vitalici, i nomenava l seu successor.

Diferents dinasties com per exemple la dinastia la Clàudia o la dinastia Flàvia.

2-. SOCIETAT

Al segle II d.C. l’imperi romà ja tenia més de 50 milions d’habitants. Podem dir que es tracta d’una societat urbana, on les ciutats van actuar com a centres residencials i econòmics. Els drets eren desiguals segons la condició i segons la fortuna però la societat era oberta i permetia l’ascens de les persones a les diferents classes socials:

La dona:

• Vivia a la potestat d'un home:
  • Pare (primer)
  • Marit (després del casament)
• Obligacions domèstiques: fills i cura de la domus
• No tenia:
  • Dret a vot
  • Dret herència
• Rebia educació però menys que els homes
• Socialment molt respectada

3-. ECONOMIA

A grans trets l’economia de l’imperi no difereix gaire de les bases econòmiques de la república. Malgrat les similituds, l’imperi es diferencià, sobretot en els segles I, II, i III d.C. per una administració molt més eficient que no pas la republicana, fet pel qual els va permetre establir un sistema tributari sòlid a tots els territoris sota el seu domini. L’època imperial també es caracteritza per un procés d’urbanització pel qual les ciutats actuaven de centres neuràlgics en l’administració de l’estat i també en la seva economia.

Agricultura

• Els romans introdueixen:
  • Arada
  • Molins de gra
  • Nous sistemes de regadiu
• Creació de colònies agrícoles i grans latifundis per tot l'imperi
• Pagesos vivint al voltant de vil·les:
  • Molts eren esclaus a Roma
  • Lliures fora Roma

Comerç

• Gran millora gràcies a:
  • A la pau (s. I i II d.C. )
  • Millora de les comunicacions:
    • Via marítima
    • Calçades romanes
    • Noves rutes : com la de la Seda
  • Augment de la producció agrícola
  • Augment de les manufactures gràcies a noves importacions: vidre (d'Egipte), acer i llana (Hispània), bronze (Gàl·lia), etc...
  • Ús de la moneda: auri (or) i denari (plata)
  • Equites grans impulsors del comerç
  • Esclaus treballant a tots els àmbits del comerç

Reflex de les importacions i exportacions durant l'imperi:

A tot això, s'aplicaven grans impostos que van permetre l'enriquiment de l'imperi, però que a la llarga, per excessius, el portaran a la seva desaparició.

Tot aquest sistema també tenia gran part dels seus fonaments en l'esclavitud, motor de producció ja a l'època de la república i que continuarà durant l'imperi.

4-. INSTITUCIONS

Tot el poder recaurà en l’emperador, recolzat per un gran nombre de funcionaris designats per ell. El senat perdrà tot el poder que tenia durant la república, i els comicis, pràcticament no tindran rellevància durant l’imperi.

5-. EXPANSIÓ TERRITORIAL

En època imperial es va arribar a conquerir Britània. Arriben fins als rius Rin i Danubi l'Àsia: Orient en diferents fases:

Imperi Romà en la seva màxima ocupació territorial en època de Trajà

Fases de l'expansió territorial

6-. CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT

L’època de l’imperi, tot i basar els seus fonaments en la figura omnipotent de l’emperador, no va estar exempta de conxorxes, boicots, i manipulacions, sovint en mans del senat o en mans de poders militars que nombroses vegades van intentar destronar emperadors i coronar-ne d’altres. N’és un exemple l’any dels quatre emperadors (69 d.C.), quan després de la mort de Neró i de diferents conflictes successoris, el poder imperial anà a mans de la dinastia Flàvia (69 – 96 d.C.), vinculada estretament a l’exèrcit. Un altre exemple en va ser la dinastia dels Severs (193-235 d.C. ), època marcada pel poder de l’exèrcit i dels seus generals.

No entrarem a fons a explicar tots els problemes interns de l’imperi, tant a nivell polític, social, o militar, però sí que cal explicar alguns fets succeïts durant l’època imperial que ens ajudaran a entendre la posterior caiguda de l’imperi romà d’occident:

1-. Aparició del Cristianisme:

Si bé no es tracta d’una causa o un antecedent de la posterior caiguda de l’imperi, si que suposa un fet prou important per a tenir-lo en compte. Sota un marc religiós jueu, practicat pels hebreus, que habitaven la zona de Palestina, s’inicia el que coneixem com a Cristianisme. Jesús de Natzaret, nascut a Betlem en època d’August, es proclamà fill de Déu, i els seus seguidors el reconegueren com el Messies, i inicià la seva predicació d’una religió universal, basada en l’amor a Déu i als altres, en el perdó, i en la renúncia dels béns terrenals. Per aquella època Palestina era dominada pels romans, i els dirigents jueus van pressionar el governador de torn romà, Ponç Pilat, per a que condemnés Jesús per impostor.

En un primer moment els cristians es van establir a Antiòquia després de la persecució que van patir a l’actual Palestina i Israel, i es van organitzar en comunitats, cadascuna d’elles escollia un bisbe, que actuava com a responsable d’aquella comunitat. Poc a poc, tot i no tenir pes entre la població jueva, el cristianisme es va anar escampant per l’imperi.

Un dels aspectes que més problemes va comportar als cristians en els seus inicis va ser la seva oposició allistar-se a l’exèrcit i al culte imperial, contrari a la seva doctrina. Això els va suposar nombrosos empresonaments, i també nombroses morts, alguns d’ells crucificats.

La gran extensió que va anar assolint per tot l’imperi, va fer que el 313 d.C. Constantí, establís la llibertat religiosa a l’imperi amb l’Edicte de Milà. Contantí , que sembla que no va ser batejat fins al final de la seva vida, també va fundar Constantinoble, nova capital per a l’imperi, i abraçada per la fe cristiana.

Teodosi , emperador romà a finals del segle IV d.C., farà del cristianisme la religió oficial de l’imperi, i alhora prohibirà els cultes pagans.

2-. Edicte de Caracal·la (annexos)

Marc Aureli Sever Antoní, conegut com Caracal·la, el 212 d.C. , decideix atorgar la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’imperi, des de l’Àsia menor fins a Hispània. Els motius de l’edicte, objecte de debat historiogràfic, sembla que eren els d’augmentar els ingressos provinents dels impostos, ja que amb més ciutadans, s’incrementava l’ingrés d’impostos com ara drets de successió, o alliberament d’esclaus. A més, també aconseguia la unitat política de tot l’imperi, i establia clarament una distinció amb els pobles bàrbars dels limes, de les fronteres de l’imperi.

3-. Tetrarquia

L'emperador Dioclecià , durant el seu mandat (284-305 d.C.), va iniciar una ambiciosa reforma de l'imperi. El nou sistema, anomenat tetrarquia , consistia en la divisió de l'imperi en Orient i Occident, cadascun amb dos Augusts diferents, Dioclecià i Maximià, cadascun ajudat per dos Cèsars diferents, i que a la vegada serien els successors dels Augusts, però tots sota l'ombra de Dioclecià. Durant aquesta època l'imperi va expandir les seves fronteres, augmentant el nombre de províncies i agrupant-les en Diòcesis.

Malgrat els canvis, els successors no van poder portar a terme el pretès canvi de sistema, i després de nombrosos conflictes interns i disputes successòries, Constantí es proclamà únic emperador, i unificà tot el territori.

4-. Divisió de l’imperi:

L’any 395 d.C., Teodosi , per una pretesa millor defensa del territori, va dividir l’extens imperi en dues parts: l’imperi romà d’occident, i l’imperi romà d’Orient. A la seva mort, els seus fills, Arcadi i Honori, es van repartir les dues parts. A partir les dues parts van quedar separades. Posteriorment, l’imperi romà d’orient, que tingué un vida molt més llarga, també serà conegut com l’imperi bizantí. Aquest territori, amb més riqueses, i una millor organització, va saber resistir els atacs dels bàrbars, i es mantingué fins el 1453 d.C. amb la caiguda de Constantinoble.

Caiguda de l’imperi romà d’occident:

Causes

• Militars:
  • Els pobles estrangers pressionaven cada cop més les fronteres de l'imperi, que es van anar tornant cada vegada més insegures. Teodosi intentà evitar-ho amb la divisió de l'imperi.
  • Els complots militars dins de l'exèrcit romà es van tornar cada vegada més freqüents, i van dificultar molt la defensa del territori.
• Econòmiques:
  • Durant els primers segles, les conquestes van proporcionar nombrosos recursos en forma de botins de guerra i d'esclaus. Amb la fi de les conquestes, l'estat va haver de buscar altres maneres per torbar ingressos: Augmentar els impostos als ciutadans.
  • Els preus dels productes van augmentar molt ja que el món romà produïa poc, perquè tenia un nivell tecnològic baix, i consumia molt, tant a nivell privat com consum públic: obres públiques, exèrcit, burocràcia, etc...
  • La pressió dels bàrbars va tallar moltes vies de comunicació, fet que va estancar el comerç i de retruc la producció artesana.
  • La manca d'esclaus, base productiva del sistema, va provocar el descens de la població agrícola, i per tant també la producció agrícola.
  • Els més rics van deixar de confiar en el comerç, i van començar a basar les seves riqueses en les propietats rurals. Això va provocar un canvi en una societat molt urbana, convertint-se en un món molt més rural, i amb nombrosos trasllats de gent de la ciutat al camp.
• Polítiques:
  • Els emperadors van perdre l'autoritat i el suport de l'exèrcit.

Fets

Caiguda de l’imperi romà d’occident a mans dels pobles germànics:

Cap a l’any 375 d.C., els Huns, procedents de les estepes asiàtiques arriben a la zona de la Mar Negra, i empenyen tots els pobles bàrbars de les diferents zones a desplaçar-se cap a l’interior de l’imperi.

Aquests pobles bàrbars que es van desplaçar eren:

• Visigots:
  • L'any 378 travessen el Danubi i s'instal·len a : Tràcia, Peloponès i als Balcans.
  • L'any 410, incitats per l'emperador d'Orient, abandonen els Balcans, saquegen Roma, i amb pactes (Foedus) s'instal·laran al sud de la Gàl·lia, creant el Regne de Tolosa.
• Sueus, vàndals i alans:
  • L'any 406 Saquegen la Gàl·lia, travessen els Pirineus, i s'instal·len a Hispània: al sud els vàndals i al nord-oest els sueus.
  • El 429 d.C. els vàndals abandonen Hispània per l'estret de Gibraltar, i ocupen el Nord d'Àfrica, fins Cartago.
• Burgundis:
  • Cap al 410 d.C. s'instal·len a Borgonya, i amb pactes, al Lionnès.
• Francs:
  • Des del s. III d.C. ja s'havien instal·lat a l'actual Bèlgica per pactes amb els romans de protecció militar de la zona.
• Huns i Bacaude:
  • A mitjans del segle V d.C. , van ser expulsats de l'imperi d'Orient, i saquegen la zona de la Gàl·lia.
  • El 451 d.C., a la batalla de Campus Mauriacus, la unió de visigots, burgundis, francs i romans, derrota el rei dels huns, Atila.
• Ostrogots:
  • Antics vassalls dels huns al voltant de la Mar Negra, el 455 d.C. estableixen, amb pactes, una federació (foedus) a l'imperi d'orient.
• Angles, saxons i jutes:
  • Ocpen Anglaterra, desplacant-ne als britons (celtes).

Amb tot aquest mar de pobles bàrbars movent-se per territori romà, l’imperi d’occident era ja una ficció, i no mantenia res de la seva època d’apogeu. Aquests pobles s’aprofiten d’un imperi en declivi, amb nombrosos problemes militars, polítics i socials, per establir-se per tot el territori, a vegades en forma de conquestes, altres amb saquejos, o moltes altres amb pactes amb autoritats locals romanes (foedus).

A mitjans del segle V d.C. els Vàndals, insatal·lats al Nord d'Àfrica, van donar l'estocada final a l'imperi romà d'Occident. Després de tallar els fluxes de subministrament de blat i cereals des de les illes de Sardenya i Còrsega, van deixar a Roma i a la seva població molt debilitades. A aquest fet cal sumar-li l'atac de Genseric, rei dels Vàndals, a la ciutat de Roma el 455, que va acabar amb un saqueig important de la ciutat i la captura d'algunes captives de rellevància, com la dona i les filles de l'anterior emperador romà d'occident, Valentí.

El 476 d.C, amb l'imperi convertit en un miratge, Odoacre, bàrbar que havia estat reclutat dins l'exèrcit romà per part d'Orestes, pare de Ròmul August, decidí venjar l'incompliment dels acords que Orestes havia signat amb ell i el seu grup de mercenaris. Després d'assassinar al propi Orestes, va deposar RÒMUL AUGUST, últim emperador d'Occident, tot entregant les insígnies imperials a Zenó, l'emperador d'Orient. Aquest fet, l'entrega de la corona imperial, és entès pels historiadors com el final de l'imperi romà d'occident, tot i que com hem anat veient, l'imperi feia més de cent anys que no era més que les cendres del que havia estat el gran imperi romà.

Conseqüències:

• Polítiques:
  • Fragmentació de l'antic territori de l'imperi romà en petits regnes. Familiarització del poder.
  • Privatització de terres, adéu al concepte de Res Publica col·lectiva.
  • Disminució de l'aparell burocràtic.
• Econòmiques:
  • Ruralització porta a l'autarquia de territoris i regnes, i conseqüentment hi ha una caiguda del mercat, del comerç, de l'ús de la moneda i de les manufactures.
• Socials:
  • Esclaus i serfs milloren les seves condicions: Esclaus podran fugir, colons, podran ser petits propietaris.
  • Saquejos i ràtzies freqüents, van provocar un clima de pànic. Refugi de molts a les explotacions agrícoles, fet que va comportar una ruralització de la societat.
• Culturals:
  • Aparició de llengües regionals derivades del llatí.
  • Paralització de les obres públiques
  • Cultura serà monopoli del clergat.

La caiguda de l'imperi romà d'occident és el fet que els historiadors han pres de referència per marcar el final de l'antiguitat i l'inici de l’alta edat mitjana.

ANNEXOS IMPERI

"El poble l’estimava perquè l’alimentava. L’havien vist com s’imposava a poc a poc i s’arrogava l’autoritat del senat, dels magistrats, de les lleis. No se li oposava ningú. S’estimaven més la present seguretat que el passat amb els seus perills i les seves incerteses. S’havia imposat un nou esperit: els ciutadans renunciaven la igualtat, i fixaven els ulls en l’emperador i feien cas de les seves ordres".

TÀCIT, II

"Bon Déu! Quines desferres humanes hi havia allí. Aquella gent tenia la pell marcada de dalt a baix pels morats dels fuets; l’esquena plena de cicatrius (..); alguns només cobrien el baix ventre amb un drap reduít a la mínima expressió, tenien lletres gravades al front, el cap mig rapat, ,els peus amb anelles; desfigurats ja pel seu color pàl·lid, el fum dels forns i el vapor del foc els ha socarrimat les parpelles fins deixar-los mi cecs".

APULEU, II d.C.

"Els germànics no tenen veritables ciutats, ni els agrada de viure en llocs els uns al costat dels altres. Viuen dispersos, i s’assenten on hi ha una font, una plana o un bosc... El rei no té un poder il·limitat absolut i s’imposen més amb l’exemple que no pas amb l’autoritat, i són els primers en el combat."

TÀCIT, II

"Nós, Constantí August (…) hem considerat necessari (…) donar als cristians com als altres la llibertat i la possibilitat de seguir la religió que han escollit (…)… Hem decidit suprimir completament les restriccions contingudes en els edictes enviats anteriorment (…) i permetre a tots aquells que tenen la determinació de seguir la religió dels cristians que ho puguin fer lliurement".

Edicte de Milà, 313 d.C.

"L’emperador Cèsar Marc Aureli Sever Antoní August (Caracal·la(1)), declara: (...) fer participar amb mi del culte als Déus a tots els que pertanyen al meu poble. Per això concedeixo a tots els peregrins (homes lliures no ciutadans(2)) que estan sobre la ciutadania romana, exceptuant els dedicticis (ciutadans de ciutats molt resistents a l’ocupació romana( 3)). Doncs és legítim que el major nombre no només estigui sotmès a totes les carregues sinó que també estigui associat a la meva victòria".

Edicte de Caracal·la, 212 d.C.

(1) (2) (3) Notes per a la comprensió

Províncies romanes en època de l’imperi

Links d'interès:

• Emperadors i dinasties imperi romà
• http://www.tarraconensis.com/ Web dedicada a l'imperi romà i a la Tarraconensis, una de les províncies.
• Rome Reborn 2.1: A tour of the ancient city in A.D. 320 by Bernard Frischer. Tour virtual per Roma.
• http://highered.mcgraw-hill.com/sites/0072957549/student_view0/chapter12/interactive_map_quiz.html Mapa interactiu de les invasions dels bàrbars
• http://omnesviae.org/ Reconstrucció virtual de les vies de l'Antiga Roma
• http://www.dariusdomain.com/v_legio/ Vestimenta i estratègia legió romana
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc338ca3.phpEquipament i càrrecs a l'exèrcit romà
• http://www.csgnetwork.com/julianmanycalconv.htmlConversor de dates romanes
• http://historiasdelahistoria.com/2011/02/25/archienemigos-de-roma-odoacro-el-rey-que-vivio-en-dos-edades Odoacre i el final de l'imperi romà d'occident